És difícil pair que es justifiqui la violència contra gent pacífica i indefensa, i justament això és el que ha estat fent, sobretot aquests darrers dies, la cap de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas, en relació a les agressions que han patit diferents persones que duien un llaç groc. Evidentment, no ha pronunciat aquell ja tristament famós "a por ellos"; imagino que a hores d'ara no quedaria bé, però ha fet servir el vell recurs retòric d'afirmar una cosa -en aquest cas la condemna a la violència- i posar-hi un "però" a continuació que, com bé sabem i ens va recordar el conegut Tyrion Lannister en un dels primers capítols de "Joc de Trons", deixa sense efecte tot el que s'ha dit anteriorment.
Arrimadas condemna les agressions, sí, "però" hi veu responsabilitats en aquells que fan servir símbols excloents que no representen tothom. Agressió justificada, doncs. El més pervers, de tota manera, no és, fins i tot, ni exculpar el agressors, sinó la idea de fons que només es poden fer servir símbols en què tothom es vegi (o s'hagi de veure) identificat. Si donem per bo aquest argument, ens trobarem davant d'una societat uniforme, sense cap mena de dissensió, de pensament únic. I aquest tipus de societats només es donen sota règims autoritaris, purament feixistes. I vet aquí el perill, i el que amaguen les seves paraules.
Que els llaços grocs no desperten l'adhesió de tothom és una evidència. Exactament igual com no la desperten els emblemes de Ciutadans, ni els de cap altra formació política, ni cap bandera, ni cap himne, ni cap deu, fins i tot, però això no vol dir que sigui lícit ni justificable agredir aquells que els fan servir. Pretendre que hi ha valors, referents o símbols vàlids per a tothom és apel·lar a la uniformitat feixista i dictatorial, a les veritats absolutes i a la negació mateixa del dret a pensar més enllà de la veritat oficial. Això és realment el que ens està dient Arrimades, i tota la formació que representa, amb les seves declaracions. No ens equivoquem.