Que torni el futbol. Que el Barça faci alguna cosa a la Champions o al Bernabéu. Que Luis Suárez munti una de les seves, o que Messi i Neymar marquin gols impossibles. El que sigui, però que el futbol torni, si us plau, a l'espai central de la informació quotidiana.
I és que n'hi ha un tip de debats, tertúlies i programes especials sobre el 9N. Més ben dit, sobre l'indecent joc de posturetes en què l'estan convertint la major part de partits, en una exhibició impúdica de ganes de guanyar o mantenir alcaldies d'aquí a uns mesos. Si fins i tot quan parlen del país posen exemples de govern municipal!
Finalment ho aconseguiran, aquests polítics absolutament irresponsables. Aconseguiran convertir el somni de generacions, la independència, ara que realment potser és a tocar, en un episodi negre, molt negre, de la nostra història, perquè tot plegat, gràcies a ells, pot quedar en res. Així i tot, encara rai que algú és capaç de plantar-se, enmig d'una dinàmica absurda i autodestructiva. Sempre hi ha una mica de llum, enmig de tanta foscor mental i ideològica.
Entendran algun dia que la societat, en general, els ha passat al davant i que la seva obligació, la dels que governen i la des que hi aspiren, és escoltar-la i actuar en conseqüència? Ho dubto molt. Em temo que encara haurem d'aguantar molt de temps els debats de volada gallinàcia sobre si són llebrers o podencs la consulta, la DUI, els acords i els desacords, o tot plegat. I ja sabem com acaben aquestes disputes absurdes.
Decididament, que el futbol ocupi el màxim d'espai informatiu possible o, si cal, fins i tot el Sálvame. Qualsevol cosa que ens doni un respir enmig de tanta xerrameca irrespirable (i irresponsable).