Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, crec que José Bono té raó: Catalunya és a les portes de la seva independècia, i bona part de la culpa la té el PSC.
Bé, jo afegiria "i el PSOE". I és que no crec que digui res que no pensi gairebé tothom si afirmo que no fa tants anys que el sentiment independentista era molt minoritari a Catalunya i que, segurament, així hauria estat durant molt més temps si Zapatero i Montilla, i els seus companys de partit allà i aquí, no haguéssin mentit amb el nou Estatut, facilitant una mutilació tan gran de les nostres aspiracions que va fer saltar pels aires qualsevol possibilitat d'encaix.
Per cert, poca memòria la d'aquest home quan carrega contra ERC, oblidant que gràcies a ells el seu col.lega Montilla va ser president. Gran favor que ens van fer a tots plegats...
Per contra, no estic tan d'acord amb Duran Lleida , quan diu que la resposta de Rajoy a la carta del president Mas no és la que la societat catalana esperava. I tant que ho és. Altra cosa és que no sigui la que la societat catalana mereix i exigeix.
Sigui com sigui, prova superada. Ja tenim resposta oficial de la Moncloa, amb un exercici de redacció que parla per ell mateix de la capacitat dels seus habitants, prou evident quan ens demostren que no saben ni escriure-hi l'adreça del Ca'l Mas de manera correcta. I és que d'on no n'hi ha, no en raja (i no parlo només dels moncloasaures), ni se'n pot esperar res de bo.
Anem tancant carpetes. Ni més reflexions sobre culpables, ni més peticions condemandes al fracàs. Cap al següent pas: llei de consultes, data i pregunta.
