S'havia dit tants cops, que només era qüestió de temps... I finalment ha passat. Atemptat amb un vehicle a la Rambla, una nova manera fàcil, barata i gairebé imprevisible de matar que ja havíem vist a Niça, a Berlín, a Estocolm, a Londres, i que, molt em temo, té un llarg i dolorós futur per endavant. I nou atemptat, en aquesta ocasió avortat, amb els ja coneguts cinturons bomba, al passeig marítim de Cambrils.
Ens agradi o no, ens anem acostumant a conviure amb la incertesa, amb la inseguretat, amb la por, fins i tot. El risc d'un atac puntual, amb els mitjans més inimaginables i al lloc més inesperat creix i s'anirà fent un lloc a les nostres vides, igual com els accidents de trànsit o les malalties mortals, i no hi haurà policia que els eviti del tot, igual com no hi ha medicines per a tots els mals, ni dispositius de seguretat absoluta als vehicles.
Ahir, estupefacció; avui, dol. Però vindrà el cap de setmana i les nostres vides seguiran, les de molts, amb l'alleugeriment de saber que cap dels nostres no es troba entre els morts i els ferits, i altres amb el dolor per la pèrdua absurda dels seus estimats. I potser la setmana que ve, o més enllà, caldrà revisar els mecanismes de funcionament i les competències de tots i cadascun dels cossos i forces de seguretat, i tant de bo sigui justament això, la seguretat dels ciutadans, la prioritat a preservar, per damunt de qualsevol altra cosa, perquè un futur incert i cruel ja ha arribat i cal ser-ne ben conscients, perquè és el que ens tocarà viure.