Ja deu ser veritat aquella dita que diu que un clau treu un altre clau. O en versió moderna, que una notícia tapa una altra. I és que fa quatre dies que semblava que no hi havia altre tema que els camins de mitja Europa plens de refugiats que buscaven un lloc on viure en pau i ara, gairebé, ni se'n parla. Que lluny ens queden les imatges de les platges amb nens ofegats que tant ens van commoure. Ahir vaig escoltar una informació sobre un poliesportiu convertit en refugi, a Berlín. Un terç de les persones que s'hi estan són nens.
A casa nostra, després de les grans declaracions, viatges i preparatius diversos, seguim sense acollir cap refugiat. Seguim girant l'esquena a la gent que ens necessita, de fet. Tothom sap que són una colla de terroristes en potència, no? Imagino que la canalla i els més vells també. Així són les coses i així són les polítiques exterior i de seguretat espanyoles, ja que són ells qui han de negociar la qüestió, que per a això tenen el poder de l'estat.
Aquí, la notícia ja no són ni les negociacions pel futur govern, ni res d'allò que tant ens amoïnava no fa gaire. Ara hi ha eleccions a la vista, debats, promeses i tot plegat. I encara amb la ressaca dels resultats del dia 20, Nadal, Cap d'Any i Reis, i d'aquí a un mes en tornem a parlar, o oblidem definitivament tot allò que no ens agrada gaire recordar.
Ja és ben cert que tot passa. Potser massa i tot.