login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

No passa res

Fa fàstic, fins i tot parlar-ne, però no me'n puc estar. La manada campa lliure. Una colla de violadors tornen al carrer, per obra i gràcia d'una resolució judicial. Costa molt dir res que no s'hagi dit ja aquestes darreres hores. És tan evident la tolerància amb segons quins delictes i amb segons quins perfils personals, i tan profud l'odi i l'acarnissamennt amb segons quins altres, que costa molt parlar (i més encara confiar o creure) de justícia o d'estat de dret.

Es fa difícil, per no dir directament impossible, acceptar que una colla de salvatges tornin a la seva vida habitual, pagant quatre quartos i es veu que sense provocar cap mena d'alarma social i sense cap risc de reiteració delictiva, mentre persones de bé, que no han fet altra cosa que cantar o exercir les seves obligacions com a electes són a la presó o han hagut de pagar fiances altíssimes quan han pogut sortir, ni que només sigui per quatre dies.

Massa casos alhora i massa desproporció. Valtònic, Gurtel, Urdangarin, Castor, Altsasu, presos polítics... Tot indica, si fem un parell de passes enrere i mirem amb perspectiva, que robar, violar i estafar són delictes menors, però cantar o opinar són poc menys que pecats capitals. Això és l'Espanya del Segle XXI. Això, i no cap altra cosa, per més que es vulgui dir. Quin respecte ens pot merèixer, doncs? Francament, ben poc, o no gens. Mentrestant, les dones seguiran patint la humiliació de la por a sortir al carrer, perquè milers de manades, amb vestit i corbata, amb samarretes informals, amb toga, o amb uniforme, seguiran campant impunes cercant noves preses. Això sí, en una societat justa i democràtica, no fos cas. Silenci oficial, acatament de les decisions, o complicitat institucional (digueu-ne com vulgueu). Vergonya.

Comentaris (0)22-06-2018 06:11:19

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: