per en 15 Agost 2013
783 Vistes

Espanya deu ser un dels pocs estats pressumptament democràtics on l'apologia del nazisme està, diguem-ne, tolerada.  Segurament que cal trobar l'explicació d'aquesta autèntica anomalia en el fet que  el franquisme, per bona part de la societat i dels seus representants, sempre s'ha vist com un episodi històric més, sense cap altra altra transcendència que ser una mena de pont entre una república i una monarquia restaurada, obviant que fou una dictadura sorgida d'un cop d'estat militar i que va propiciar quatre dècades de terror i de repressió brutals.

Qualsevol intent de revisió judicial d'aquest període topa amb una llei d'amnistia que va servir per amagar a perpetuitat tots els crims, amb el pretext de la necessària reconciliació nacional.  Però vet aquí que amb el pas dels anys, aquella concòrdia tan meravellosa es va mostrant com una enorme mentida i tornen a treure el nas els defensors de la dictadura i de la repressió contra tothom que opini de manera diferent a ells, amb absoluta impunitat.  Algunes mostres recents:  alguns destacats dirigents del PP al País Valencià o una recent pintada en una plaça de toros .

I no passa res més enllà de la condemna (en el millor dels casos).  Ningú no es planteja seriosament perseguir aquells que fan apologia de la dictadura genocida (ni dels responsables d'aquell període, evidentment), però sí dels que demanen, pacíficament i democràticament, la separació d'Espanya, com bé ens recorda un altre destacat responsable popular.

Ni que només fos per desmarcar-nos clarament d'aquestes postures ideològiques, ja tindria sentit la independència.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
aixì va ser,tal com tu dius i encara és
15 Agost 2013