per en 10 Gener 2018
302 Vistes

Tot sovint, la invitació a parlar no és més que una burda mentida per mirar d'imposar les nostre idees sobre les dels altres.   Qui no ha dit mai allò d'"hem de parlar" a algú altre, com a simple argúcia per acabar fent valer els seu pensament?  O si voleu, en un terreny social, on ha quedat allò que en absència de violència es podia parlar de tot?  Dons si fa no fa, a les golfes de la memòria dels grans enganys.

Però si volem tirar de memòria recent, cal veure com els ha anat als mestres que han intentat explicar què va passar el primer d'octubre de l'any que tot just hem deixat enrere als seus alumnes, a qualsevol escola o institut del país.  Doncs, ras i curt, que han fet cap al jutjat amb una denúncia per incitació a l'odi, formulada o aplaudida per aquells que s'omplen la boca d'invitacions al diàleg.  Tot mentida i imposició, al capdavall.  Una més de tantes, de fet.

Enmig d'aquest escenari tan democràtic, ens arriba la notícia que més de 3.000 centres de secundària dels Estats Units d'Amèrica utilitzaran, com a motiu educatiu de debat, la pregunta de si Espanya ha d'atendre o no les demandes independentistes de Catalunya.  I no cal ser gaire llest per imaginar que la repressió policial de l'1 d'octubre ocuparà bona part d'aquests debats entre estudiants, ni que només sigui per l'impacte mediàtic internacional de les moltes imatges d'aquella violència injustificada.  La meva pregunta és si una iniciativa d'aquest estil es podria fer a Catalunya o a Espanya.  La resposta, sense ser tampoc gaire llest, és que no, de cap manera, vistos els antecedents.

Parlem encara de democràcia, o podem fer servir ja, sense mirament, el terme dictadura?  A veure si aquesta pregunta sí que pot ser objecte de debat.  Tot i que també ho dubto, si no és davant d'un jutge.  Lliçons de democràcia, en aquesta ocasió, les d'ultramar.  I punt.

Publicat a: Actualitat