Diu una vella dita que més val que parlin de tu encara que sigui malament. Potser sí, encara que penso que perquè diguin segons què, millor el silenci i l'anonimat.
Qui sembla que sí que creu en aquesta dita és Pere Navarro, que ja fa molts dies que va treient el nas als titulars de premsa a cop de declaracions més o menys fora de to, o més o menys absurdes. De tota manera, si del que es tractava era de ser notícia dia sí i dia també per demostrar que és políticament viu, ho ha aconseguit. Altra cosa és que determinades expressions siguin símptoma de bona salut política.
La veritat és que no tinc ni ganes de repassar la premsa per resseguir les seves declaracions, posem per cas, del darrer mes. Qui tingui curiositat podrà aconseguir una autèntica fira de monstres antinacionalistes, en una escalada que el va portar a un dels grans arguments demagògics de l'Espanya més rància: els inversors estrangers fugen d'una hipotètica Catalunya independent. Això ja ho hem sentit fins a la sacietat de boca del PP i de Ciutadans, i ara també del PSC. Ja hi som tots?
Però és clar, quan del que es tracta és de dir frases que quedin bé en lletra grossa, es corre el perill de dir falsedats, ja sigui per ignorància, ja sigui per irresponsabilitat. Justament això és el que ha vingut a demostrar el Centre Català de Negocis, amb dades sobre inversions estrangeres a Catalunya, per demostrar que una possible independència no espanta les empreses que volen invertir al nostre país, i ho ha fet amb dades objectives, l'argument més irrebatible.
Un cop més queda demostrat que la demagògia és gairebé tan temerària com la ignorància.
Davant d'aquesta allau de declaracions fora de to, reconec que fa dies que no em puc treure del cap una de les grans frases per a la història del rei d'Espanya: "¿Por qué no te callas?" (i sí, dita així, en castellà, a veure si li fa més efecte).
