Aquesta setmana passada ens ha deixat una contundent crítica de la vicepresidenta del Govern d'Espanya al document de la Generalitat que vol explicar al món la legitimitat del procés català, en resposta al megapamflet que el ministre Margallo (aquell que pel que sembla té com a prioritat treure's greix abdominal).
Sáenz de Santamaria no s'ha estat de parlar de desinformació i mentida, a propòsit del document en qüestió. Curiós, de tota manera, aquest rampell de defensa a ultrança de la veritat per part d'una alta representant d'un govern, i d'un partit, que han fet de la mentida argument d'actuació política permanent. No oblidem que van mentir miserablement en campanya prometent tot allò que només els va costar uns pocs mesos ignorar, que han mentit constantment respecte al finançament del seu partit, respecte als morts de Melilla, respecte a la realitat catalana i la seva suposada inestabilitat social, respecte a la realitat econòmica, als impostos, a les retallades salarials, als seus èxits estalviadors (fins al ridícul si cal)... i podem seguir amb una llista immensa de mentides que, per ella mateixa, ja justificaria la dimissió de tot el govern, si encara li quedés una mínima dignitat.
Ara el pas que els toca donar és seguir manipulant la història (la nostra i la seva, dit sigui de passada) i la voluntat dels tribunals, per fer encara més grossa la seva mentida, titllant de mentiders els altres; això sí, sense absolutament cap argument ni cap raonament (ho remarco) que la mera infàmia per avalar les seves afirmacions. Com es pot tenir tanta barra?
Perquè no volem viure sota un govern que menteix, fins i tot qualificant de mentiders els adversaris, ens cal un estat nou.
