Poca estona després de l'anunci de l'abdicació del rei d'Espanya, vaig entrar en una botiga i, com era d'esperar, el tema de conversa entre el botiguer i un client era justament aquest. Un que és tafaner de mena, para l'orella a veure què en diuen i constato que el comentari és, si fa no fa, alguna cosa com ara "mira-te'l, ell marxa i aquí es queda la resta, amb tot aquest merder que té muntat". Evidentment, parlaven dels problemes judicials de la infanta i companyia.
D'acord, és una enquesta sense cap mena de valor. Però una mostra ben aleatòria, sí que ho és i, en qualsevol cas, denota poca simpatia cap al monarca, ara mateix. Unes hores després hem vist imatges ben farcides de banderes republicanes i de gent reclamant el dret a decidir (oh, sorpresa) entre monarquia i república.
Però més enllà de tot això -especialment del meu sondatge a peu de mostrador- crec una visió prou atinada és la que ha fet Vicent Partal, a Vilaweb. En síntesi, que ens trobem davant d'una gran maniobra que té entre els seus objectius, frenar l'independentisme apostant per una tercera via pactada entre el futur rei i els dos grans partits (cada cop menys grans, sembla) espanyols que, fins i tot, aspiraria a fer guanyar, el 9 de novembre, alguna cosa similar al "Sí - No".
Per la seva banda, el president Mas ha afirmat que aquest relleu monàrquic no altera el procés català. L'hem de creure. Potser, fins i tot, i per evitar aventures d'alguns sectors no tant sobiranistes, potser ha arribat el moment de fer un govern amb Esquerra, un govern més ampli i, de passada, més clarament independentista.
Personalment, m'hi veig a venir un remake de la transició, però amb un consens ara mateix impossible (començant per l'acceptació de la corona). Ens intentaran vendre l'Espanya dialogant que vol reformar la Constitució per adaptar-la a la modernitat, i tot això. Però tot serà, al capdavall, una nova mentida, com ho va ser l'Espanya de les autonomies en el seu moment, i tantes i tantes promeses que ens han fet al llarg dels anys.
Sigui com sigui, crec que la consulta del novembre, cada cop és més inevitable. O podeu imaginar un monarca que una de les primeres mesures que prengui sigui prohibir que una part dels seus súbdits -així ens veuen- expressi la seva voluntat, de manera lliure, pacífica i democràtica? El resultat, igual com sempre, només dependrà de nosaltres, encara que s'estigui preparant una grandíssima maniobra política en contra, sembla que liderada per un nou Felip, 300 anys després. Detall gens intranscendent.
