Llegint la premsa d'aquests dies m'han vingut al cap un parell de preguntes que per a mi tenen respostes òbvies, però que voldria plantejar, perquè potser no veig les coses com realment són.
La primera és: quina diferència hi ha entre Jean-Marie Le Pen i la seva recepta per acabar amb la immigració amb l'ajuda d'un virus mortal, l'alcalde de Sestao que titlla la immigració de merda i proposa de fer-la fora a hòsties, i el diputat popular que es lamenta que no es pugui eliminar algunes dones? Per a mi, francament cap. Igual com no n'hi ha tanta amb aquells que van decidir eliminar tothom que consideraven inferior.
La segona: en temps de crisi, pot ser millor argument una entrada de futbol que una feina? Doncs es veu que per a la Junta Electoral, sí. Bé, de fet, no és tan estrany en un país en el qual el ministre d'afers exteriors no s'està d'utilitzar la selecció espanyola de futbol amb finalitats estrictament polítiques. I això que ells mai barregen esport i política, que si ho no...
Agafem-nos, que arriba el mundial de futbol i assistirem al penós espectacle de l'espanyolisme més ranci, més caspós, més mascle i més miserable. Un espectacle que intentaran que ens faci oblidar tots els drames quotidians. I preparem-nos per gaudir d'una exaltació nacionalista que, en no pocs moments, adoptarà posats i actituds clarament xenòfobs, i sempre masclistes. Però com que només és futbol, i només és un joc, no passa res. O sí?
