Comença a ser molt més que preocupant el degoteig de casos d'assetjament escolar en algun que altre centre Marista. A poc a poc es veu que va sortint a la llum una història molt fosca i pel que sembla molt real, que dubto molt que passés en un sol centre educatiu.
Què dimonis passa amb determinats representants de l'església catòlica? Després del tràfic de nadons per part de determinades religioses i d'incomptables casos de pederàstia practicats per capellans, arriben les denúncies per abusos a les escoles. I molt em temo que només som al començament.
Aquesta és una realitat silenciada per dècades de connivència entre els poders religiosos i els poders polítics i judicials. Tant de bo fóssim realment en un canvi de cicle social. De tota manera, no m'atreveixo a ser gaire optimista perquè segueixen havent pederastes protegits per la pròpia església, malgrat les declaracions del Sant Pare, i assetjadors confessos al carrer. Això per no parlar de la més que generosa contribució estatal (de governs de qualsevol color) a les arques eclesiàstiques, que també clama al cel, per l'opacitat i el creuament d'interessos que aporta a tot plegat.
Arribarà algun dia la justícia humana també a aquest àmbit? Potser no. Ja sabem que a Déu allò que és de Déu i al Cèsar allò que és del Cèsar. I sembla que si es tracta dels que es diuen dipositaris dels manaments divins tot -o gairebé- els és lícit o, si més no, perdonable.