La degradació progressiva de la qualitat democràtica de la societat i, molt especialment, de bona part dels líders polítics actuals està deixant un rastre molt perillós de banalització de les paraules i dels principis més elementals de la justícia i de la convivència, en una cursa desenfrenada cap a les postures més radicals i intransigents del feixisme de la primera meitat del segle passat, de tan ingrata -i es veu que també tan fràgil- memòria.
Primer va ser la utilització massiva i desacomplexada de la paraula "nazis" per referir-se a qualsevol expressió nacionalista, per més pacífica que fos. Durant molt de temps, tots els independentistes vam ser nazis. Finalment, van haver de ser les veus d'Amical Mauthausen les que van haver de recordar què van ser i què van fer, en realitat, els nazis.
Més endavant, tots vam passar a ser terroristes iguals o pitjors que els que van protoagonitzar les èpoques més dures d'ETA o dels GAL. També aleshores van ser alguns familiars d'algunes víctimes d'aquella dura etapa les que van demanar que no es comparés el seu dolor personal i familiar amb la legítima i no violenta defensa de determinades idees.
Ara es veu que som xenòfobs i racistes. I ha hagut de ser SOS Racisme qui digui que, si us plau, es deixi d'utilitzar amb tanta frivolitat aquest terme, per respecte a aquells que pateixen l'autèntica xenofòbia, també (o especialment) al nostre país.
Però tant li fa. Vindran noves paraules i noves banalitzacions. I si no, vindran les reformes de les lleis, o la seva no aplicació, per defensar un hipotètic estat de dret. Escoltar Albert Ribera recuperant el discurs de José Antonio Primo de Ribera, o a Pedro Sánchez proposant reformes del Codi Penal per criminalitzar qualsevol dissidència (això sí, sempre des de l'esquerra, diu), o a Mariano Rajoy orquestant l'incompliment de les lleis per no donar publicitat a les decisions d'un president perquè no li agraden, són una nova expressió de com es banalitza i es deixen sense cap sentit altres paraules com democràcia, justícia o respecte per les lleis.
Deixar sense significat determinades paraules és entrar en un procés irreversible d'anul·lació humana i social. Tinguem-ho ben present, per si de cas algun dia ja no sabem què dir, o ja no podem dir res. O si descobrim que "afusellar" i "bombardejar" encara conserven el seu significat de sempre.