Paraules molt contundents, d'aquelles que haurien de fer pujar els colors amés d'un, les del Papa al Parlament Europeu. I és que no és fàcil parlar de recuperar la dignitat del treball, i amb ella la de les persones, davant d'una cambra farcida de buròcrates, de tecnòcrates o de polítics no massa preocupats per altra cosa que la pròpia pervivència com a eurodiputats.
Francament, amb independència les creences religioses de cadascú, que algú amb l'impacte social i mediàtic del Papa faci una crida tan clara i tan mundana, si se'm permet l'adjectiu, en favor de les persones que pateixen - no ho oblidéssim mai, en gran manera per les mesures aprovades en aquesta mateixa cambra-, no es pot passar per alt.
Em quedo només amb un parell de frases, a tall de testimoni:
"Promoure la dignitat de la persona vol dir reconèixer que té drets inalienables que ningú li pot treure arbitràriament, i encara menys per interessos econòmics". No oblidem que entre aquests drets hi ha el dret al treball o a un habitatge digne.
"Defensar la centralitat de la persona humana significa, per damunt de tot, permetre que expressi lliurement la seva individualitat i creativitat, ja sigui com a persona o com a poble". Es pot fer una proclama més humanista des d'una màxima autoritat religiosa?
Crec que haurem d'aprendre força coses, tant si creiem com si no, d'aquest home vestit de blanc.