Admeto el meu pecat mortal social -vagi això per endavant-: no he vist ni una sola de les pel·lícules de la nissaga Star Wars. Per tant totes les referències que tinc de la princesa Leia són les incomptables imatges i comentaris que les seves aparicions cinematogràfiques han anat deixant. Dit això, la mort de Carrie Fisher, l'actriu que li va donar vida, ens ha deixat algunes perles més pròpies d'una dona molt intel·ligent que d'una princesa per molt galàctica que sigui.
Avui recomano llegir aquest article, que recull algunes frases i observacions de Fisher que prou mereixerien passar a la història i quedar gravades en la memòria, molt més, encara, que la seva princesa de ficció. Un nou exemple de com el talent i la saviesa de moltes dones acaba a les golfes de l'oblit, mentre només en perdura la imatge, el físic, o el personatge que d'elles hem fet des de la ficció, cinematogràfica o no. A tall d'exemple de bon senderi, una de les seves afirmacions que he trobat més encertades: "la rancúnia és com beure's un verí i esperar que l'altra persona mori".
Ara que anem tancant l'any, i que el repàs a aquells que ens han deixat sembla inevitable, vull reivindicar la saviesa femenina; en concret, la d'una actriu que ens va deixar fa ben poc i que, si no fem un mínim esforç, només acabarà sent una princesa de cel·luloide. Poc, massa poc.