Un dels pocs efectes positius de la crisi econòmica és que totes les administracions públiques, en general, han hagut de reduir força aquelles caríssimes i inutilíssimes campanyes institucionals amb què no fa tant ens acostumaven a torpedinar per ràdio, tele i premsa.
De tota manera, encara hi ha reductes administratius que es resisteixen a abandonar antiquíssims hàbits de comportament, i que encara llencen els seus eslògans (la veritat és que la major part d'aquestes campanyes no eren, ni són, més que simples eslògans) pels mitjans convencionals -tot i que, per sort, amb menor intensitat- i també pels nous mitjans gratuïts. És a dir, sobretot a través de Twitter, un instrument que, per la seva gran limitació d'espai d'escriptura, sembla el més adequat per deixar anar una simple frase buida.
Només ens cal seguir una mica els perfils institucionals per veure qui sap què es fa i que no en té ni idea i només aspira a utilitzar les noves eines de comunicació per repetir l'absurditat de missatges buits, que volen fer passar per grans iniciatives o, fins i tot, per autèntiques accions de govern. Recomano l'exercici, si mai esteu prou avorrits.
Una mica trist, tot plegat, tant per la manca d'intel.ligència que demostra, com per la incapacitat d'abandonar velles maneres de fer, com per la inutilitat de tot plegat. Però en molts -massa- casos, aquest és el nivell de molts dels responsables de les nostres diferents, variades i múltiples administracions públiques. Assignatura pendent per al nou estat (si mai arriba).
