Això és un no parar. Ahir, doble cop d'efecte espectacular: d'una banda, el president publicitant el lloc on es poden consultar col·legis i meses per al referèndum, amb la qual cosa ja sabem on ens toca votar, tant si l'ajuntament de torn col·labora com si no, i, al cap de ben poca estona de l'anunci, la notícia que s'han pagat les nòmines dels funcionaris des de la Generalitat, dinamitant de cop la polèmica amb el ministre sobre si cal o no traspassar les dades de tots els treballadors públics. De propina, el propi president amb un nou i contundent missatge institucional.
Definitivament, se'ns faran molt llargs els dies que falten fins a final de mes. Avui, caldrà esperar una nova i segurament desproporcionada, i de dubtosa legalitat, resposta de Madrid, mentre cada cop són més les veus que des de fora de les nostres fronteres ja parlen obertament de repressió política cap al desig de votar, i que criden al diàleg més enllà de la cotilla constitucional, si fa falta, perquè la via judicial és tan inútil com cruel. D'altra banda, a casa, cada cop són més les veus no independentistes que ja veuen que això no només va d'independència sinó, sobretot, de dignitat i de democràcia i exigeixen el seu dret a votar i decidir lliurement.
Ah! i per cert, el que cada dia està més simpàtic és el ministre Dastis, aquell que fa vacances per la cara a les ambaixades, el que no té cap problema a dir-nos nazis, i que ara repeteix com un salm avorrit que només ells representen tots els catalans. Doncs no, ministre, a mi -i a milions com jo- el que fa el seu govern no ens representa, i no penso que ho faci mai. I si té dubtes, comptem, a veure quants ens sentim representats per vostès i quants no. Però, és clar, fa massa por comptar, abandonar la demagògia i sortir de dubtes, oi? Sempre és més fàcil mentir, encara que la CIA acabi descobrint les vergonyes.