per en 21 Maig 2015
422 Vistes

No seré jo qui menystingui el valor del patrimoni arqueològic, per tot el que ens diu dels nostres avantpassats més llunyans i de la nostra història, si la sabem interpretar.  De tota manera, m'inquieta l'allau de notícies i d'iniciatives institucionals que aspiren a preservar el patrimoni que corre perill a causa de la guerra que actualment s'està lliurant a Síria i que amenaça les ruïnes de Palmira, per l'entrada de l'exèrcit d'Estat Islàmic a aquella localitat.

Un dels efectes de qualsevol guerra (i a Europa en sabem, d'atacs a objectius no militars) és la destrucció d'edificis i de monuments.  Res de nou, fins aquí.  Però ara, davant el perill de destrucció de Palmira, els organismes internacionals, amb la UNESCO al capadavant, demanen un alto el foc per evitar danys arqueològics.

No em sembla gens malament que es preservi el llegat arqueològic, però em demano per què no es demana cap alto el foc amb la mateixa insistència -i per què no té tant de ressò mediàtic, ja posats- quan allò que la guerra destrueix són simples -i pel que es veu gens valuoses- vides humanes.  Suposo que són coses de la hipocresia de tots plegats.  Estem acostumats a pair sense cap problema els morts en combat (no hi ha dia que no en viem uns quants entre infomatius i pel.lícules), però ens aterra la perspectiva de la destrucció del patrimoni arquològic.

Amb tot el respecte per Palmira i pel seu valor històric, no crec que valgui més que una sola vida.  I no és que vulgui que la destrueixin, sinó que el que demano és que es deixi de matar; tot i que es veu que això no hi és ben bé a l'agenda política internacional.  I mentre no hi sigui, seguirem enterrant els morts i lamentant-nos per les pedres.  Paradoxal, això de posar les ruïnes per davant de les persones.  I malament rai mentre així sigui.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
el negoci de les grans potències,és la venda d´armes,no hi ha pau possible.
22 Maig 2015