per en 20 Setembre 2017
307 Vistes

Tal dia fa un any, i tal altre una pila.  El temps passa, potser massa lent, de vegades, potser massa ràpid, unes altres.  En qualsevol cas, com ve a dir la cançó de Dylan, el temps passa, els amics se'n van, i jo segueixo endavant sense saber per què.  Potser és l'atzar, algun encert de la natura o ves tu a saber què, però el cas és que aquí estem, dia rere dia i any rere any, conservant memòria i record de tot i bastint l'autèntic tresor de tot el que hem viscut.

Res no és mai fàcil, ni res regalat.  Però sigui com sigui, encara tenim la gràcia de mirar enrere amb ulls certament cansats però amb la llum de la il·lusió intacta.  Aleshores girem, un cop més, el cap endavant, desem el passat a la bossa i provem de veure a l'horitzó tot el que encara no coneixem, tot el que amb prou feines som capaços d'intuir, i seguim, igual com sempre, des de fa temps i temps.

Val la pena aturar-se un moment de tant en tant i fer balanç ràpid de tot plegat.  Sense entretenir-nos gaire, no fos que la nostàlgia i els records, cruels i amables, ens llastin, però assaborint sense pressa cada instant retrobat, cada bocinet de la nostra existència compartida.  Avui, parada i fonda.  Avui prenem alè i ens deixem anar entre passat i futur, en una barreja estranya de memòria i projectes.  Demà serà un altre dia i tots els fulls seguiran en blanc, esperant que els escrivim amb lletra clara i frases afinades.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.