El PP ha aterrat a Barcelona. Bé, més aviat s'ha tancat a la seva caserna llunyana, allà als confins de l'imperi. I a què? Doncs molt senzill, a fer un exercici entre la ficció i el documental, perfectament esbombat pels mitjans afins, de poder i d'arrestos per a consum propi. O potser us havieu cregut que venien a estretir lligams amb la població catalana i a proposar un pacte per afavorir l'estabilitat entre Catalunya i Espanya? Suposo que no. Em costa creure que pugui existir algú tan càndid.
Ahir vam assistir a una autèntica parada dels monstres (res a veure amb la pel.lícula de 1932 que va adaptar així el seu títol original "freaks") gràcies a les declaracions d'uns quants insignes populars, que no es van estar d'exhibir estupidesa i ganes de provocar (gens corresposta, per cert) amb paraules que anaven des de la comparació del procés català amb el terrorisme d'ETA (una idea llargament perseguida pels populars i que ara, veient que no se'n surten, ja donen per vàlida, encara que la realitat digui una altra cosa), fins a les referències a matxets que ens traslladen immediatament a massacres africanes, o a exercicis d'impotència comptable que obliguen al gran manipulador Montoro a amagar les balances fiscals per anunciar que s'inventarà un truc de màgia matemàtic que demostrarà la falsedat d'un expoli que no pot negar ni rebatre per cap mitjà científic.
Aquesta va ser la fira del PP ahir. Avui els plats forts, imagino. Agafem-nos, que ens cauran de tots colors. Bé, tampoc cal fer-ne massa cas a tota aquesta colla d'il.luminats, de protegits per la mà incorrupta de Santa Teresa i de defensors de l'herència del franquisme, de la dels seus pares, de fet (política, si més no, i en molts casos, també genealògica), abosolutament incapaços de viure en un entorn democràtic.
A veure si acaben aviat d'enregistrar aquest enorme espot electoral per a consum i adoctrinament dels votants espanyols més rancis (que sembla que no són pocs) i ens deixen en pau una bona temporada, que tenim feina fent maletes.
