per en 18 Maig 2014
816 Vistes

Vivim, ben mirat, una vida més o menys ordenada, amb rutines, amb obligacions que cal seguir, perquè d'aquesta manera, tot rutlla poc o molt a l'hora al nostre voltant, i perquè tot plegat ens ajuda a saber què hem de fer i a sentir-nos satisfets si som conscients que actuem com cal.

Però vet aquí que, de tant en tant, tot i ser conscients d'unes determinades obligacions, decidim ajornar-les, deixar-les per a un altre dia, tot i que sabem que això ens suposarà un esforç addicional al propi de cada dia, per fer-les.  I així i tot les ajornem, i decidim fer un petit parèntesi en el nostre ritme habitual.

Aleshores és quan sortim, o anem a passejar, o ens abandonem a la lectura, o gaudim d'una bona companyia, o ens dediquem a qualsevol d'aquelles activitats que sempre passen a segon lloc -i sovint cauen pel camí-, perquè l'obligació sempre passa al davant, però que en realitat són molt més importants que no semblen.

Segur que tothom pot trobar alguna ocasió que pugui reflectir el que plantejo, oi que sí?  I és que les normes són importants, i donen seguretat, però saltar-nos-les de tant en tant i fer allò que realment ens ve de gust fer, i no allò que tocaria, no té preu.

Avui toca parèntesi; que no hi ha res que pugui esperar més que la feina.  I demà serà un altre dia.

Publicat a: Actualitat