Estem acostumats a fer servir l'adjectiu "pallasso" amb sentit despectiu, per referir-nos a una persona poc seriosa, a la qual no val la pena tenir en compte.
Però vet aquí que el Parlament ha viscut, aquesta setmana passada, una autèntica inversió dels rols que cabria esperar, concretament en una sessió de la Comissió d'Agricultura que debatia sobre la prohibició dels animals al circ.
D'una banda, Tortell Poltrona, universal pallasso català, i persona d'una peça, sense fissures. De l'altra, els representants de grups polítics tan rigorosos com CiU o ERC. El segons, defensant la prohibició, en base a una pretesa consciència animalista. El primer, defensant la no prohibició de res, i autoproclamant-se, ell mateix, mamífer vertebrat omnívor i, per tant, part del regne animal.
És molt fàcil, per a un polític, legislar a cop de prohibició, ni que sigui en base a no sé jo quin concepte de progressisme. I també és molt fàcil que aquesta actuació política acabi en pallassada. D'altra banda, és molt més difícil, però infinitament més gratificant, que un pallasso acabi donant una lliçó de política cultural i, gairebé, de política social, anant més enllà del binomi mala pràctica - prohibició, com a praxi habitual. Perquè prohibir alguna cosa perquè hi ha qui en fa les males pràctiques, sense resoldre les raons que les causen, és molt fàcil -fins i tot prou popular-, però no serveix de res i tant sols dóna peu a dinàmiques repressives.
Recomano la lectura d'aquest article, i molt especialment les cites de la intervenció de Tortell Poltrona, perquè deixen ben clar que un pallasso pot ser molt poc pallasso, i que determinats polítics ho poden arribar a ser molt.