No fa pas tant -o potser en fa massa- que ens sorpreníem amb un nou personatge de la realitat de les nostres ciutats i pobles: aquell que regirava contenidors d'escombraries buscant-hi alguna cosa per menjar o per vendre. Aquest personatge, avui, ja no fa girar el cap a ningú, de tan habitual com és.
Tampoc fa tant -o potser també en fa massa- que llegíem que els menjadors socials i els bancs dels aliments estaven desbordats per l'allau de persones que necessitaven els seus serveis. La cara positiva d'aquesta situació (si és que en pot haver alguna) és el creixement de les iniciatives ciutadanes de suport i solidaritat amb els més desfavorits. La cara negativa, la irrupció dels fanàtics xenòfobs d'extrema dreta amb les seves campanyes d'ajuda als necessitats nacionals. Evidentment, i segurament, amb una bona injecció de diners públics al darrere, per crear un clima social d'odi que ja sabem que va en augment a tota Europa, per la manca de respostes vàlides per part dels partits que ens governen.
És tan indecent aquesta iniciativa com la impunitat amb què es pot dur a terme, amb la complicitat activa o passiva dels governs populars que s'entesten a negar la crua realitat del país i de milions de persones, no fos cas que fes ombra a la seva eufòria econòmica, ni que sigui carregant contra estudis tan fiables com els que fa Caritas, una institució que, al pas que van, aviat pot ser titllada d'antisistema i contrària a la seguretat de l'estat. Potser la substituiran pels seus amics d'Europa 2000. Així matarien dos (o molts) ocells (immigrants) d'un sol tret. Potser es tracta d'això?
