per en 27 Agost 2016
434 Vistes

Convé no oblidar-ho mai:  qui té la clau de la caixa té el poder.  La resta, romanços.  I es dóna la circumstància que, avui per avui, la clau del quartos que necessitem a Catalunya no la tenim nosaltres, la té Madrid i el seu pervers Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), un autèntic instrument de tortura política que permet escanyar o donar aire a voluntat.

Una darrera mostra de la incapacitat que tenim per autogovernar-nos és que per accedir al FLA caldrà reformar la legislació en matèria d'horaris comercials i d'unitat de mercat, al dictat dels criteris de Madrid i no del que acordi el Parlament.  Tota una involució amb xantatge econòmic inclòs.

El Govern d'Espanya acaba de posar en marxa l'instrument definitiu de recentralització:  si vols diners, legisla com jo et dicti.  És a dir, no legislis res que pugui ser diferent al que es fa a qualsevol altre racó de l'Estat.  I com que els diners, ni que siguin nostres, ens els han de donar ells, a callar i a creure.  Queda clar que si no tenim els instruments de finançament propis no anirem enlloc, ni amb RUI, ni amb DUI ni amb res de res?  Queda clar que aquesta ha de ser la prioritat i no l'etern debat gairebé esotèric sobre un futur impossible?

Davant d'aquesta nova manera de fer -això sí que és nova política, mafiosa, però nova- algú encara té dubtes que el que ens cal per sobreviure és ser independents?  Ara s'ha obert el meló de condicionar les lleis per la via del finançament.  Els efectes són imprevisibles.  Avui són els horaris comercials.  I demà?  La llengua a l'escola?  Les funcions dels mossos?  Els mitjans de comunicació públics?  Un cop despertada la bèstia, tot és possible.  I el despertador acaba de sonar, mentre nosaltres seguim demanant cinc minutets més per mirar de seguir descansant entre somnis.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.