De vegades, les llengües no tenen prou paraules per expressar determinades realitat, sentiments, pensaments... llavors cal inventar-ne de noves, o prendre-les d'alguna altra llengua.
Serà que avui és diumenge, o que tenim la primavera a tocar -no ho sé-, però avui trobo una mica justet el meu idioma. Necessitaria expressar alguna cosa similar a allò de la vergonya aliena, però en positiu. I no sé si "orgull aliè" és prou apropiat, però potser ja em serveix. No em val el ja conegut "sentir-se orgullós de", no. El que necessito és expressar alguna cosa més interioritzada. Igual com som capaços d'assumir com a propis els defectes dels altres i passar-ne vergonya per coses que no hem fet, voldria poder fer meva la satisfacció aliena i compartir-la, encara que no sigui mèrit propi, sinó dels altres.
Potser m'estic embolicant massa. Sigui com sigui, segur que teniu a prop gent per la qual podeu sentir aquest "orgull aliè" de què us parlo i que us fan la vida una mica més feliç. Personalment, em sento un autèntic privilegiat, en aquesta qüestió.