Costa molt trobar exemples en què una administració pública accepti la crítica, n'entengui el motiu i esmeni el seu error. Costa molt, perquè les administracions públiques acostumen a considerar-se a elles mateixes posseïdores de la veritat absoluta i qualsevol crítica o discrepància és vista sempre un atac.
De tant en tant, però, hi ha algun cas, com aquest de l'Ajuntament de Sòria, en què una simple piulada, llegida per una ment capaç de veure una mica més enllà del que és habitual, pot esmenar una situació que no era del tot correcta i que podia ferir susceptibilitats. Així de senzill, i així de complicat alhora.
Entendre les crítiques com a oportunitats de millora és molt fàcil de dir i d'escriure (tots els manuals en van plens) i molt difícil d'entendre, d'acceptar i d'aplicar. I ara ja no només parlo de les administracions públiques, sinó de tots i cadascun de nosaltres. No ens equivoquem, qui realment ens estima sap que ha de passar la barrera de la condescendència o de l'adulació, per mirar-nos a la cara i dir-nos que no. Aquest gest, si el sabem entendre i valorar com cal, no té preu, perquè és massa valuós i massa important. Que li demanin al funcionari de l'Ajuntament de Sòria, si no.