Operació blanqueig en marxa. A sant de què surt ara aquesta suposada trucada telefònica de Miquel Iceta a Soraya Sáenz de Santamaría, l'1 d'octubre de 2017 que es veu que hauria aturat la repressió policial i la seva brutalitat d'aquell dia? És cert tot el que diuen les cròniques periodístiques al respecte? De debò?
Francament, si en alguna cosa ens estan donant lliçons els estadistes de Madrid i els seus satèl·lits autonòmics és en com utilitzar la informació, la molta informació de què disposen, en com gestionar els temps i en com, al capdavall, aconseguir resultats sense que importi massa la manera. Que cal pressionar els bancs amb seu a Catalunya perquè la traslladin a Madrid? doncs es fa. Que cal un consens majoritari per intervenir la Generalitat i derrocar un govern? Doncs s'aconsegueix i es fa. Què cal carregar-se la poca o molta credibilitat del sistema judicial espanyol per trinxar la direcció dels principals partits catalans? Doncs endavant. I així amb tot.
Ara que el PP ja és fora del govern espanyol, però, comença la campanya de blanqueig del PSC, a Catalunya, com a nou eix vertebrador, o suport necessari si més no, d'un futur govern de la Generalitat. No serà fàcil fer neta la seva col·laboració amb el 155, però tampoc impossible. A la banda, la gent de Podem i similars, esperant i escalfant, i de propina el neofederalisme d'una ERC que fa temps que somia ser la nova Convergència, el nou pal de paller de la política catalana de seny i ordre. No ens enganyem, la notícia de la telefonada d'Iceta no és ni casual ni assumpte menor. De moment, el Govern de la Generalitat diu que es mantindrà fins a la sentència dels judicis pendents. Això és donar temps als moviments que ja han començat. Avís a navegants: nou tripartit a l'horitzó. Això sí, amb permís de Ciutadans, un agent que cal no menystenir i a qui ja sabem que el PSC (poso Lleida com a exemple), s'hi pot abraçar sense miraments. Mala peça al teler, en qualsevol cas. Tan mala, o pitjor fins i tot, que l'actual. I ja és dir.