S'acosta el dia 17 i l'aixecament parcial del secret del sumari de les investigacions dels atemptats de Barcelona i Cambrils no fa altra cosa que projectar més i més ombres sobre uns fets que mai no s'han vist clars. Si en el seu moment les paraules de Garcia Margallo, aleshores ministre, anunciant que a mitjans d'agost passarien coses a Catalunya, ja van sonar a molt més que premonitòries, el que ara anem coneixent genera moltíssims dubtes sobre la relació de l'Imam de Ripoll amb el CNI, sobre la informació que anava rebent de serveis estrangers la policia espanyola, sobre la manca d'informació -intencionada- al mossos i, al capdavall, sobre l'autèntica autoria intel·lectual dels atemptats. Massa ombres, un any després.
I ara, a les portes d'un acte institucional en memòria de les víctimes, i a la vista de les informacions que van apareixent, molt a poc a poc però que van apareixent, la gran pregunta: què hi fan en aquest acte els més alts representants del partit que governava Espanya en aquell moment, els del govern actual i, de propina, el cap d'un estat amb un seguit d'estructures policials i de seguretat sota sospita, més que evident, pels fets que ens diuen volen recordar.
Francament, només sé trobar dues respostes, i ja avanço que cap de massa digna. La primera, un exercici d'hipocresia per amagar negligències o irresponsabilitats d'un estat que fa aigües pel que fa a nivells de democràcia i justícia o, la segona, una nova provocació a la recerca d'una violència inexistent que legitimaria tota la brutalitat repressiva emprada, i qui sap si prevista. Sigui com sigui, mala peça al teler dels nostres representants polítics, si no se'n saben, o si no volen, desmarcar-se'n de manera clara. Perquè, al pas que anem, encara resultarà que els atemptats en qüestió es van orquestrar aquests suposats independentistes radicals i violents que governen la Generalitat. Ja posats...