Ahir, debat electoral a TV3. Francament, ens l'haurien pogut estalviar tots plegats. Admeto que no acostumo a veure aquests debats, però ahir vaig tenir la temptació de fer-hi un cop d'ull a estones, experiència que em va servir per ratificar-me en la meva idea que qualsevol altra activitat humana és més interessant que assistir a espectacles d'aquesta mena.
El que hi vaig veure, ben bé podria ser el reflex de la realitat política actual: una olla de grills on cadascú busca el seu minut (o la seva mitja hora en alguns casos) de glòria, la seva quota de pantalla i, si hi ha sort, el titular de l'endemà. Això sí, sense el més mínim respecte cap a un espectador que busca respostes d'aquells que estan cridats a dirigir el país, i que es veu perdut en un guirigall de veus sobreposades que, per la ràdio (el debat també s'emetia per Catalunya Ràdio) ja eren impossibles de distingir.
Un cop més, l'evidència que la classe política va a la seva, sense cap interès per la societat en general, pels espectadors en aquest cas. Avui, cadascú dirà la seva, recordarà les paraules suposadament brillants i eloqüents del seu candidat preferit i carregarà contra la resta. Que periodistes i tertulians diguin el que vulguin. El debat d'ahir va deixar a l'aire les vergonyes -i la manca de vergonya- de tota la classe política catalana, la vella i la nova, la seva pèssima educació i el seu absolut menyspreu cap a aquells de qui aspiren a obtenir el vot.
Crec que és urgent la reflexió de si val la pena mantenir aquests espectacles llastimosos en pantalla. Ahir, em vaig estimar més anar saltant del suposat debat a un refregit de programa d'humor que ja havia vist, per prendre una mica d'aire i, prou d'hora, anar-me a dormir, amb el convenciment que decidir un vot per diumenge és tot un desafiament a la intel.ligència, i no per la profunditat dels diferents arguments precisament.
