Estava cantat i finalment arriba. Anar contra la bèstia grossa, anar contra el català a Catalunya, requeria una estratègia, un procés lent i inexorable que es va assajar i consolidar al País Valencià, a les Illes i a la Franja, de la mà del PP fonamentalment i, a casa nostra, gràcies a Ciutadans, un partit nascut per anar contra la presència social de la nostra llengua, no ho oblidem mai.
Ara, aquest atac planificat apunta a la presa definitiva: el català a l'escola, i ho fa a partir d'un pacte entre PP i Ciutadans per assegurar la permanència del primer al govern espanyol. Prou d'immersió lingüística. Aplicació del model assajat a altres territoris i prou. Aquesta és la situació que ens presenten. Res de nou, de fet. Tot prou previsible.
De tota manera, el que em fa més por no és l'odi visceral de PP i Ciutadans cap al català, sinó el silenci còmplice d'altres forces polítiques com ara el PSOE i Podemos i els seus satèl.lits. I no em fan por pel que puguin dir o callar, sinó perquè ja tenim prou proves del respecte que els mereix la nostra llengua quan toquen poder a Catalunya. Repassem els posicionaments lingüístics d'uns i altres a determinats ajuntaments prou significatius i veurem que la situació no convida a l'optimisme precisament.
Si Rajoy acaba investit president gràcies al pacte amb Ciutadans i amb la col.laboració necessària d'algú altre, preparem-nos per a la pitjor ofensiva que haurà patit la nostra llengua des de la fi de la Guerra Civil. Primer aniran a per l'escola amb tota la força de les seves lleis i dels seus tribunals. El pas següent, no en tingueu cap dubte, seran els mitjans de comunicació, especialment ràdio i televisió, els dos pilars bàsics sobre els quals hem edificat la recuperació, encara massa feble, de l'ús social de la nostra llengua. I nosaltres, seguirem fent volar coloms, o estels, i mirant al cel amb cara de babaus? A reptes i amenaces nous, respostes i polítiques noves. Les velles maneres de fer i allò que durant anys i anys hem explotat amb més o menys encert ja no serveixen. Tinguem-ho clar. Només així tindrem alguna possibilitat de sortir-ne més o menys vius. Només podrem comptar amb nosaltres i amb el nostre talent.