login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Ofendre

Fa uns pocs dies, el ministre Català, al Congrés de Diputats, va deixar anar una parrafada perfectament preparada per criminalitzar una mica més la dissidència política, a través, en aquesta ocasió, dels llaços grocs que llueixen alguns diputats. És fàcil d'entendre que el ministre no estigui d'acord amb els llaços en qüestió, pel que signifiquen i pel que defensa el govern del qual forma part, però una cosa és no opinar el mateix d'un símbol i una altra de ben diferent, el que va deixar anar, com aquell que no diu res.

Anem a pams. Diu Català que els llaços grocs ofenen perquè impliquen que a Espana hi ha presos polítics i, segons ell, no és així. És a dir, que l'ofen que algú pugui pensar diferent que ell. Per a ell hi ha polítics presos i per a molts de nosaltres hi ha presos polítics. Fins aquí, tot correcte i cadascú per allà on l'enfili. Però resulta que el que diguem nosaltres, en aquest cas a través d'un símbol, és ofensiu. L'expressió del nostre pensament és ofensiva. Molt democràtic i molt constitucional, sí senyor.

I com si amb això no hagués prou, el ministre considera que som afortunats els que podem exhibir aquest llaç a la solapa. Afortunats per expressar-nos? I jo que pensava que la llibertat d'expressió era un dret constitucional recollit en aquella carta magna que tant diuen que els agrada i defensen. Doncs ara es veu que el que s'hi diu és una sort, no un dret, un valor superior a preservar. Anem bé.

I per acabar, com era d'esperar, l'alegat de torn contra els atacs violents als que pensen diferent a Catalunya. Perquè, evidentment, tot el que soni a català ha de ser terrorisme, només faltaria. Bé, només faltaria fins que arriba un jutge i diu que tallar una carretera o alçar barreres d'un peatge, a tot estirar, és desordre públic, no terrorisme. Però això al ministre tant li fa. Si ell diu que a Catalunya tot és terrorisme, és que tot és terrorisme. Què ens sabrem, els que vivim a Catalunya, si no llegim els seus diaris? O un jutge, fins i tot, si s'aparta de la veritat oficial?

Ja és ben cert que no ofèn qui vol sinó qui pot. Potser a Català l'ofenen els nostres llaços, però us ben asseguro que a mi no m'ofenen les seves paraules, només en confirmen que és un personatge amb una fosquíssima mentalitat franquista i dictatorial maquillada sense gaire sort, dit sigui de passada, de democràtica i constitucional. Un digne ministre d'aquest seu govern.

Comentaris (0)14-04-2018 06:57:58

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: