Sembla obligat, i segurament ho és, parlar avui del que vam viure fa un any. Estic convençut que tots els que vam ser en algun dels col·legis electorals tenim la memòria plena d'imatges, de sons, de sensacions... que es confonen i se sobreposen les unes a les altres per dibuixar el record d'aquelles hores. És la nostra història, la individual i la col·lectiva, la dels nostres i la de tants altres.
Avui em ve de gust, més que recordar els fets que ja coneixem i que hem vist mil vegades, recordar aquells que van fer possible aquella jornada, de manera anònima, valenta, a cada mesa, a cada col·legi, posant els seus recursos i les seves capacitats al servei de tothom, i superant la por amb una dignitat i un compromís més que envejables. Ningú se'n recordarà dels noms ni de les cares de tota aquesta gent, i segurament així ha de ser, però la seva decisió i el seu compromís per salvar les urnes, els vots i, al capdavall, el nostre desig de llibertat, no poden caure a l'oblit.
Aquests mesos han anat sortint un seguit de cançons per recordar aquella jornada. Una de les darreres és de Miquel Abras i ens explica una història d'amor enmig de la barbàrie. Potser sí que aquell primer d'octubre de 2017, en el fons, va ser una gran història d'amor enmig de la barbàrie. Quanta gent no es va sentir protegida i defensada per algun desconegut? Quanta no va posar el seu cos per defensar qui tenia al costat, sense parar-se a pensar qui era? O per defensar les urnes i la voluntat de tots, allà dipositada? Quantes mans no es van allargar per ajudar a alçar-se a qui va rodar per terra? Aquell dia, qui més qui menys, va vetllar pels seus. I els seus vam ser tots. I així, perquè érem els més febles, vam poder ser tan forts.
Avui, dia de records i d'emocions. Un dia més per no oblidar res i per no perdonar ningú dels que van promoure, exercir, animar, defensar o justificar la violència gratuïta i l'odi irracional contra una multitud innocent. Hi ha coses que es poden superar, però no perdonar, perquè van ser ben conscients i ben rumiades. Malgrat tot, un dia per tornar a creure i confiar en l'amor i en la seva força.