El diccionari defineix "obsessió" com l'apoderament de l'esperit per una idea, una paraula o una imatge persistent. Justament el que li està passant al govern del PP davant de qualsevol cosa que soni a catalanista, sobiranista, independentista... especialment si apareix en algun cercle internacional. La darrera mostra (fins ara, sempre fins ara) és l'oposició radical al possible nomenament de l'economista Jordi Galí com a director d'investigació del Banc Central Europeu. La raó (com és possible si és un economista "espanyol"?) no és altra que formar part del Col.lectiu Wilson.
Un cop d'ull ràpid de la biografia de Jordi Galí ens presenta un perfil professional perfectament adequat al càrrec que podria ocupar, sempre i quan la diplomàcia (per dir-ne d'alguna manera) no ho eviti. I encara diria més, molt més adequat que el d'un altre economista que també va arribar a llocs de gran importància econòmica internacionals, el popular Rodrigo Rato, que en el seu moment va gaudir de tot el suport, encara que els resultats són més que coneguts.
Però és clar, la lògica del PP té més a veure amb les obsessions que amb la racionalitat. I tractant-se d'algú que promou el trencament d'Espanya, la raó desapareix absolutament. És la seva manera de ser, d'entendre el món i d'actuar.
Realment algú pot sostenir sense petar-se de riure que amb aquesta mena de gent (la colla del govern del PP) ens podem arribar a entendre? Bé, segurament que algú sí. Algú tan obsessionat com ells amb el dimoni català, encara que sigui de de formacions diferents i amb propostes suposadament diferents. Obsessions, sempre obsessions.
