per en 28 Setembre 2017
312 Vistes

Fa un parell de dies que el president va pronunciar unes paraules que caldria anar gravant a foc a la nostra memòria.  En concret va venir a dir, amb tota contundència, que els catalans no oblidarem tot el que ha passat aquestes darreres setmanes, aquest intent constant d'humiliació i sotmetiment que hem suportat i que encara, em temo, no ha acabat.

No oblidar és una gran manera de no repetir.  No oblidar cap paraula, cap gest, cap actuació de ningú d'aquells que d'aquí a no gaire ens vindran a demanar vots, amb la promesa de no sé quants diàlegs i paradisos democràtics, ha de ser una obligació col·lectiva com a país, perquè només des de la memòria podrem construir una nova realitat, deixant enrere tot allò que va poder ser i que alguns es van entestar que no fos.

Més enllà dels somriures, de les bromes i dels ninotets de dibuixos animats, ens caldrà preservar el record de tot i de tothom, perquè aquestes darreres setmanes marquen, sense cap mena de dubte, un abans i un després de moltes coses, de moltes actituds, si no caiem en la temptació fàcil de l'oblit.  Per part meva, que no sóc ningú i que no tinc cap capacitat d'influir en el decurs de la història, ja ho dic ara, amb plena consciència de cada paraula que escric, no hi haurà ni oblit ni perdó.  Mai.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.