Habitualment, quan es parla de la crisi econòmica i se li volen posar noms, una cosa que ens agrada força, aquesta que les coses tinguin rostre, es recorre als grans responsables del seu esclat als Estats Units, a determinats banquers espanyols (i algun que altre català) o a polítics que, en el seu moment, no van fer res per evitar-la o que després no han aconseguim altra cosa que fer-la més profunda.
Però hi ha uns altes noms. Hi ha un intent d’escriure una llista macabra de totes les persones que, impotents davant d’una realitat extremadament cruel, no han trobat altra sortida que el suïcidi. Us recomano llegir aquesta llista (encara incompleta) que corre per Internet. Són les persones que s’han tret la vida, a Espanya, bàsicament a causa de les anomenades “execucions hipotecàries” (què expressiu, no?).
Sona a autèntica burla veure com alguns destacats banquers i polítics (i jutges, no els oblidem) ben responsables de tot plegat, viuen enmig del luxe que els regalen altres bancs, una feina privilegiada, o el paradís dels consells assessors o de direcció de grans empreses, sovint privatitzades, mentre la llista de víctimes creix i creix sense aturador.
No sé si hi ha cap mena de justícia divina o còsmica (començo a dubtar-ho, vista la realitat). Però per si de cas existís, desitjo ferventment que no concedeixi ni un segon de repòs a tots aquests autèntics criminals. Cadascú de nosaltres en podria fer una bona llista.
