Ben mirat, i encara que sigui gairebé un tòpic, la vida és una novel·la que anem escrivint sobre la marxa, amb un argument que va evolucionant sense un guió preconcebut, i amb un final que, senzillament, arriba, en un moment o altre. I com tota bona novel·la, malgrat tot, té uns protagonistes -un de principal i una colla, més gran o més petita, de secundaris- que passen tota mena de petites històries, amables o tràgiques, que els van fen avançar pàgina a pàgina, sense retorn possible.
D'altra banda, com en les novel·les més clàssiques, també hi ha tot un seguit d'històries breus que, per atzar o ves a saber quin motiu, conflueixen en la narració principal, duren el que duren i hi deixen més o menys rastre, però que sempre ajuden a fer més agradable la lectura i a atreure l'atenció cap a l'argument principal. Són, de fet, aquells episodis puntuals que tots vivim: uns estudis, una determinada feina, un viatge, una coneixença, un enamorament, un cap de setmana inoblidable, una experiència que mai no s'oblida... hi ha de tot i per a tots els gustos.
Avui torna a ser un dia ventós, un d'aquells dies que apeteix no sortir de casa i dedicar-se a la conversa en bona companyia o a buscar escalf entre les pàgines d'un bon llibre, mentre arriba demà, amb la seva rutina i el seu ritme ben definit. Avui mateix, de fet, pot acabar sent un d'aquests contes que il·lustren el relat de la nostra vida. Qui sap si un diumenge qualsevol no pot esdevenir una data inoblidable; perquè cada dia és un breu relat per escriure, un capítol més que, ben mirat, ens pot sorprendre i seduir com mai no hauríem imaginat. Al capdavall, com va dir Julio Cortázar -curiosament nascut a Brussel·les i enterrat a París- amb un símbol boxístic, una novel·la ens guanyarà per punts, i un conte, per KO. Fem de la nostra història un relat llarg, guanyador, i deixem-nos colpir i sorprendre per tots aquells moments que la fan única. I sobretot, mirem de gaudir al màxim de cada paraula i de cada paràgraf, ni que només sigui perquè no els podrem tornar a llegir.