Ja fa dies, i amb el panorama electoral d'enguany encara més, que anem sentint parlar de polítiques noves, de la necessitat de canvis, de reformes, de regeneració i tot plegat. Més enllà de les declaracions buides, però, hi ha un parell de personatges que posen rostre a aquestes propostes reformistes: Pablo Iglesias i Pedro Sánchez. El primer aspira a un canvi radical dels mapes parlamentaris i el segon a recuperar el protagonisme d'un PSOE en hores baixes.
Cares noves a la vista. Sempre és d'agrair. Però més enllà de les cares hi ha una qüestió que cal valorar: el discurs. I sobre això voldria fer una petita observació.
Pablo Iglesias fonamenta la seva línia argumental en la desqualificació del que anomena "casta". I és que qualsevol polític anterior a la formació que lidera és "casta", llevat d'aquells que consideri dignes companys de viatge, malgrat tot. Conclusió: ell i els seus són la bona política; la resta, "casta", política corrupta i indigna.
Passem a Pedro Sánchez. Si llegim les seves darreres declaracions, ell diu la veritat i tota la resta de formacions menteixen. No s'ha estat de titllar de mentiders tant a Rajoy, com a Mas o a Junqueres. Tots menteixen.
Que tenen en comú tots dos? Al meu parer, presentar-se com a posseïdors de la veritat absoluta, basant-se en la desqualificació total, sistemàtica, i fins i tot personal, de tots els seus adversaris. I jo em demano: això és nou? A mi em recorda molt, moltíssim, als grans moviments totalitaris del segle XX, tots ells segurs de tenir la veritat absoluta, i capaços de fer les majors atrocitats imaginables en el seu nom.
Francament, crec que bé podríem afegir aquest parell de "noves propostes" al ja clàssic argument del PP. Aquell que diu que qualsevol política diferent a la seva suposa caos, misèria, aïllament internacional i la condemna a vagar eternament per l'espai exterior.
I aquestes són les idees que aspiren a ser protagonistes del nostre futur. I parlo, perquè ningú no tingui dubtes, de casa nostra, a través de les seves respectives delegacions autonòmiques.