per en 24 Desembre 2014
859 Vistes

No hi ha com la descomposició ideològica i política perquè apareguin salvadors amb receptes meravelloses per a tot mal.  A Catalunya, d'alguna manera, això és el que va passar amb la irrupció a l'escena parlamentària de Ciutadans i, a Espanya (sempre una mica més lenta) amb Podemos.  I què tenen en comú l'un i l'altre?  Doncs força coses:

En primer lloc, una indefinició ideològica important.  Ofereixen molts diagnòstics de la realitat i no tantes solucions, però sense cap posicionament clar.  Mirem l'evolució del programa amb què Podemos es va presentar a les eleccions europees, per exemple, i veurem com pot canviar el seu discurs en funció de les expectatives.

D'altra banda, totes dues formacions comparteixen un maniqueisme absolut.  Les coses són blanques o negres.  Estàs amb mi o contra mi (la famosa "casta", sense anar més lluny), sense espais intermedis, sense gairebé espai ni per al diàleg.  Francament, una postura molt més propera als plantejaments dictatorials que als democràtics, i gens innovadora, per cert.

Finalment, i per no allargar innecessàriament la cosa, podríem parlar també de la fredor amb què són capaços d'analitzar la realitat i de dibuixar estratègies (no solucions).  Ribera, per exemple, s'havia de fer notar, en un primer moment, i va optar per un cartell electoral on sortia nu.  Iglesias, per la seva banda, guanya protagonisme mediàtic amb titulars incendiaris com l'atac personal a David Fernàndez o la desqualificació del president, en la seva recent visita pastoral a Catalunya.  Pur màrqueting electoral, en tots dos casos.

Aquestes són dues forces polítiques ascendents.  Podemos més que Ciutadans, però.  I aquesta serà la línia política que anirà guanyant adeptes els pròxims anys, sense cap dubte.  Si ens pensàvem que ja ho havíem vist tot, agafem-nos, que desembarca la demagògia en massa.  Farien bé els partits amb més història de començar a posar els seus discursos i les seves actituds al dia, que el populisme avança, entremig de la seva ineficàcia.  Res massa diferent de fa un segle.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
BON NADAL
24 Desembre 2014