Ni que sigui a risc de passar pel raret de la família, he de confessar que no m'agraden els videojocs. No m'han agradat mai, de fet. Ni els jocs d'ordinador, ni les consoles, ni res de res de tot això.
De tota manera, no he pogut reprimir la nostàlgia en llegir la notícia de la mort de Ralph Baer, inventor de la primera consola de videojocs, de la primera pistola de llum per jugar o del Simon, sense anar més lluny. Imagino que el senyor Baer era conscient que amb els seus invents estava revolucionant no només el món del joc, sinó la manera de relacionar-se, en gran mesura, dels joves i adolescents de mig món. En qualsevol cas, ho fos o no, no es pot negar que ha marcat el temps de lleure de les generacions posteriors.
De tota manera, el que m'ha dut a la nostàlgia és la imatge que apareix en aquest article, en què es veu Baer davant d'una pantalla amb un joc de ping-pong ben primitiu. Aquest joc, de fet, és el primer record que tinc d'un joc electrònic, amb un so aleshores ben nou i prou particular. Era una màquina de bar, d'un bar ja desaparegut de Lleida, "La Rada". Recordo perfectament la meva fascinació i la meva absoluta incompetència a l'hora d'intentar jugar-hi. Potser aquesta mena de trauma primigeni té a veure amb el poc gust que després he demostrar per tota mena de jocs.
Em dec estar fent vell. Això és evident, i més amb notícies i imatges com aquestes. I per a tothom que es vulgui deixar endur per la nostàlgia, hi ha els emuladors, com els que es comenten en l'article que us he enllaçat, que permeten recuperar autèntics fòssils tecnològics. Jo m'estaré de provar-los, no fos cas que redescobreixi la meva ineptitud davant d'aquestes maquinetes, ara que pràcticament només són records d'altres temps.