per en 25 Gener 2018
317 Vistes

A veure si ho he entès bé, o si és que ja no toco ni quarts ni hores.  Resulta que algú es pot presentar com a cap de llista d'una formació política a unes eleccions legalment convocades.  Resulta que pot sortir elegit diputat sense més complicacions.  Resulta, però, que malgrat ser diputat electe no pot ser proposat com a candidat a president.  Francament, tinc ganes de riure una estona amb els arguments del Tribunal Constitucional, si realment així són les coses en aquest democràtic país que coneixem com a Espanya.  I riuria molt si no fos perquè sobrevola el Parlament l'amenaça de retirar la llibertat provisional als diputats en aquesta situació que votin per Puigdemont, arribat el moment.  Amb la presó, cap broma.

Bé, de fet, no m'hauria de sorprendre res, ja.  Al cap i a la fi estem parlant d'un país on es pot intervenir un govern democràtic, dissoldre un parlament i imposar eleccions és possible.  Un país on la presó preventiva per raons polítiques és d'allò més normal i motiu d'orgull per al govern i per a l'oposició, de propina.   Un país amb partits de govern que s'avenen a parlar amb terroristes, però neguen el diàleg pacífic a qui no pensa com ells.  Un país amb un monarca que no s'està de criminalitzar una bona part dels ciutadans del seu regne i invocar la repressió policial i de tots els poders de l'estat contra ells.  Un país on fins i tot l'oposició passa de puntetes per damunt de casos flagrants de corrupció institucional massiva, potser perquè també té massa cadàvers a l'armari.  Un país amb presos i exiliats polítics.   Un país, al capdavall, que té la santa barra de proclamar-se democràtic, com si votar el que interessa (atenció amb votar malament...), de tant en tant, fos la carta de naturalesa democràtica i garantia d'alguna cosa.

No sé on anirem a parar, ni quin govern tindrem, però el que sí que tinc clar és que el divorci emocional, polític i mental d'Espanya, per a molts com jo, és del tot irreversible, per més violència que facin servir, per més odi que encengui els ulls, i per més amenaces, gens dissimulades, que llencin dia sí i dia també.

Publicat a: Actualitat