Per a tots aquells que es pensen que un govern d'extrema dreta disfressat de centre civilitzat no és cap problema, els convido a repassar, amb calma, tot el que hem retrocedit en aquests darrers anys i l'efecte que tot plegat tindrà en el futur. A tall d'exemple, les condicions laborals tardaran dècades a recuperar una mínima dignitat; la pobresa actual seran les malalties futures; i el masclisme recuperat són i seran les mortes de cada dia i la violència assumida com a natural.
Avui, però, només vull enllaçar el darrer article d'una persona que vaig trobar fa un temps per twitter amb el nom @barbijaputa i que aquesta setmana que anem tancant ha publicat aquesta petita meravella que ens convida i ens desafia a pensar en com de normals trobem coses que mai no ho haurien de poder ser, i en de contents i tranquils ens sentim entre tanta normalitat. Que cadascú en tregui les seves conclusions.
Realment, estem creant una normalitat on els avenços de bona part del segle passat comencen a ser, només, material de novel.les o de telesèries. A nosaltres es veu que ja ens està bé anar tirant enrere. Serà que som nostàlgics de mena. Ah! i en això tampoc no hi sé veure cap, però cap, diferència amb els nostres veïns. Si parlem de la dignitat de la dona, els nostres partits tampoc no saben anar més enllà d'una inútil, quan no insultant i ridícula, duplicitat de les paraules (allò del "companys" i "companyes" i tot plegat) o d'una ben poc respectada paritat, per més progres i moderns que es proclamin.