Les paraules són poderoses. Tots sabem el bé o el mal que pot fer una paraula dita en el moment just, o a deshores; o fins i tot mai dita o mai escoltada. Som humans i ens comuniquem, en gran mesura, a través del que diem i de les paraules que fem servir en cada ocasió. Des de fa segles, els bons oradors, la gent de paraula àgil i encertada, han estat considerats persones respectables i model a imitar, i això ja diu molt de qualsevol societat i de la seva evolució.
Avui, però, sembla que les paraules facin una certa por. Hi ha paraules que ofenen, que espanten, que no considerem dignes, fins i tot, i amb el suport impagable dels mitjans de comunicació, els grans creadors i transmissors de pensament i d'opinió, les canviem, i d'aquesta manera tot sembla més en ordre i menys ofensiu.
D'exemples de l'ús d'eufemismes per substituir paraules que molesten per altres que resulten menys dures -d'això es tracta, al capdavall- en podem trobar a cabassos en tots els àmbits, des del món de la política, fins al de l'economia, passant per les guerres, el sexe, la violència, o el que vulgueu. A tot arreu hem anant arraconant paraules que fins fa quatre dies descrivien les coses i hem posat altres més correctes -deixem-ho així- al seu lloc. Avui, m'agradaria comentar una d'aquestes paraules noves que ens ajuden a tenir la consciència tranquil·la: l'adjectiu "vulnerable".
La nostra societat ha de ser justa, equitativa i solidària. Per tant, no pot tenir pobres, sinó, a tot estirar, persones vulnerables o en situació de vulnerabilitat. Molt bé. Vulnerabilitat econòmica, energètica, social, familiar, laboral... Ser vulnerable, de fet, no és més que una situació de risc i, per tant, transitòria. Però ser pobre, no tenir ni per engegar una estufa, ser un marginat, patir violència masclista a dins de casa, o ser explotat a la feina, són conceptes que ens ofenen. que descriuen una situació duradora, quan no permanent, i que cal maquillar adequadament, no fos cas que s'ensorrés aquesta fantasia edulcorada on ens agrada viure.
Diuen que la realitat és tossuda i no es pot amagar. Ben cert, però es veu que sí que es pot vestir de gala, per fer-la més amable, sobretot quan es manifesta amb tota la seva cruesa, a poc que obrim els ulls, aquests dies festius i freds. Una paraula amb lluentons, vestida de seda i embolicada per a regal sempre ajuda. Sempre ens fa sentir menys vulnerables.