Quina mena de societat hem construït entre tots? Quina mena de sistema econòmic tenim? Com pot ser que el compte de resultats, o una petita modificació en el seu muntant, passi per davant de la vida de les persones, fins i tot de la dels fills dels propis treballadors que el fan possible? Doncs això és el que tenim, com bé demostra aquesta notícia sobre un pare acomiadat, de males maneres i sense cap mena de pietat, perquè va tenir la gosadia de demanar uns dies de permís per poder donar una part del seu fetge per salvar la seva filla. L'argument? és una intervenció voluntària i no una malaltia imprevisible. Genial.
Ens escandalitza la notícia, però si hi pensem uns segons en això de les intervencions voluntàries, que no malalties imprevisibles, ensopeguem amb la situació de milers i milers de dones que veuen limitada la seva carrera professional, i la seva feina en molts casos, pel simple fet de ser dones fèrtils i, per tant, susceptibles de "patir" un embaràs, una baixa per maternitat i qui sap si malalties dels nadons que n'alterin la rutina laboral. I aquesta és una realitat tangible i constatable cada dia, fins i tot en determinats processos de selecció de les administracions públiques, on el compte de resultats és, senzillament, inexistent i per on el masclisme encara campa ben lliure i sense massa discreció. Qui mana, mana, i fa i desfà arreu.
Ens agradi o no, vivim en una societat inhumana on el poder dels diners o del gènere encara són amos i senyors i passen per davant de tot i de tothom. Cada dia costa més parlar de drets laborals i d'igualtat entre homes i dones, no ens enganyem.