Aquesta setmana ens ha deixat alguna que altra notícia extraordinària (en el sentit de no habitual), a banda de moltes altres que ja no sorprenen ningú, com ara la dèria de la gent de Ciutadans amb les comparacions amb el nazisme, un nou posicionament dels socialistes suposadament catalans contra Catalunya, o l'autisme del ministre Fernández (disfressat de fermesa) sobre l'evident fi d'ETA, demostrant així fins a quin punt la necessiten com a argument polític.
Però la gran notícia gens habitual ha estat la presentació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per part de Manos Limpias, d'una querella contra el president Mas per, si fa no fa, alta traïció a l'Estat Espanyol. No és novetat que aquesta gent es querelli contra qualsevol cosa que soni a catalana, però personalitzar tot els mals en la figura del president i portar-lo als tribunals és novetat.
Ara, la meva pregunta és: acceptarà el Tribunal la querella? En cas afirmatiu, tindrem un sidral jurídic més que considerable i un precedent que embrutarà definitivament la qualitat democràtica de la justícia (i en bona part del sistema polític) espanyola. En cas negatiu, costarà molt mantenir oberts alguns processos contra posicionament de les institucions catalanes, la qual cosa desmuntarà aquest artifici polític i jurídic que fa dir a la Constitució allò que es vol, d'acord amb els interessos mesetaris.
I encara més: una hipotètica imatge del president de la Generalitat emmanillat o escortat cap als jutjats per la Guàrdia Civil, que ningú ho dubti, seria la icona definitiva de la nostra independència immediata. Potser Manos Limpias i tots aquells que hi són al darrere, un cop més enduts pel fanatisme, no han sabut valorar la força, tant aquí com arreu del món, que té un màrtir polític que ho és, senzillament, per demanar el dret a votar lliurement.
Aquest cop, la singularització i personalització d'un conflicte de segles en una sola persona, el president Mas, pot sortir molt cara. I no als catalans, que sabem (i sabrem) respectar i defensar les nostres institucions pròpies i democràtiques, molt més enllà de les ideologies particulars.
