per en 21 Gener 2014
911 Vistes

Diu una dita ben nostra que dos galls en un galliner no canten bé.  I déu ser veritat, si mirem el guirigall que hi ha a cals socialistes, darrerament.

El seu no és un problema de dos galls (de dos líders);  els seus problemes, molt em temo, venen de dos autèntics galliners que han conviscut més o menys pacíficament durant anys, mentre hi havia pinso (vots) per a tothom, sense entrar en massa més detalls,  però que, ara que s'han esvalotat perquè sembla que el granger es decanta cap a una de les bandes, la situació es torna insostenible.

Bromes a banda, Navarro té un gravíssim conflicte amb tres diputats ben concrets (i amb molts altres militants).  Com que aquella màxima que sosté que un és esclau de les seves paraules cada dia resulta més certa, ara no té més remei que expulsar-los (no n'hi ha prou amb prendre'ls càrrecs, perquè això no és el que havia dit fins ara).  Si no ho fa, veurà enormememnt afeblit el seu lideratge i la seva autoritat dins del partit i davant del PSOE.  Però si ho fa, el trencament definitiu del PSC sembla gairebé inevitable.

I qui sap si la solució definitiva no vindrà del trencament.  Potser cal tenir dos galliners diferents, perquè quedi ben clar què se'n pot esperar d'un i altre.   Vist des de fora, ara mateix es fa molt difícil votar un partit que no saps realment ni què vol, ni quins objectius té, en qüestions tan bàsiques com el model de país que defensen, perquè hi conviuen dues maneres d'entendre Catalunya massa diferent.  I així els va.

Avís a navegants:  el procés que estem vivint transformarà, i molt, el mapa electoral que hem conegut fins ara, perquè es plantegen interrogants nous que exigeixen respostes noves, quan no inèdites.  El PSC en pot ser el primer gran exemple.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
quan va morir Pallac,va morir l´autèntic P.S.C.
22 Gener 2014