Molt se n'ha parlat, i em temo que molt n'haurem de parlar durant molt de temps, de si anem cap a una societat cada cop més individualista, d'individus interconnectats però físicament aïllats. Aquest, sense lloc a dubtes, és un dels debats inherents al desenvolupament tecnològic. Xarxes socials, realitat virtual, robòtica... són peces amb les quals estem construint una nova manera de viure i de conviure.
Ahir, però, i quan encara ens van arribant notícies de les meravelles tecnològiques que ja són realitat o que ho seran ben aviat, ens assabentem que a Barcelona s'ha posat en marxa el primer prostíbul on les professionals són nines, no persones. Si algú s'havia pensat que el plaer solitari, la seva evolució de finals del Segle XX gràcies a Internet, o la realitat virtual que es desplegarà amb força els propers anys ja eren el súmmum, ara resulta que, per influència japonesa, diuen els entesos, arriba la interacció física amb éssers inanimats, pel mòdic preu de 120 € l'hora. El proper pas serà substituir les nines per robots més interactius? N'estic convençut. Benvinguts al Segle XXI.
Més enllà de la gràcia o no que ens pugui fer la notícia, val la pena reflexionar un moment sobre el tipus de societat que estem creant. Una societat capaç d'oferir solucions imaginatives i insòlites a problemes de fons d'incapacitat per a les relacions socials, sigui pel motiu que sigui (físic, psicològic...) abans de mirar d'atacar d'arrel els dèficits de les persones que la integren. Ara parlem, mig seriosament mig en broma de nines, però quants pegats no fem servir a diari, gairebé sense adonar-nos, que ens van perpetuant com a individus cada cop més incapaços de fer front a la vida amb valor i amb dignitat? Com deia la meva padrina, les ciències avancen que és una barbaritat. Déu n'hi do, el panorama.