Un, que ja té una edat, fa molt temps que va aprendre que la gent que fa bandera de la neutralitat, acostuma a defensar les posicions més indefensables. Si fem memòria, quants cops no hem ensopegat amb aquells que diuen, davant d'unes eleccions, que tant els fa qui guanyi, perquè tots són iguals? Si podeu arribar a saber on ha anat el seu vot realment, curiosament, sempre és a les forces més ràncies i més conservadores.
A Lleida -estem que ho petem aquestes darreres setmanes- hem viscut un darrer episodi d'aquest tipus, perquè el Consell de Govern de la Universitat de Lleida ha votat en contra de l'adhesió al Pacte Nacional per Referèndum, a diferència del que han fet altres universitats del país. L'argument? com no podia ser altre, la neutralitat davant de qüestions que no són pròpiament universitàries. Gairebé ens el creiem i tot, en nom del rigor acadèmic (si no personal) i de l'aïllament social de la institució. Però com que Lleida és petita i tothom sap una mica quin peu calcem cadascú, la postura no resulta en absolut sorprenent.
Un cop més, la vergonya aliena d'unes elits dirigents que ens fan pujar els colors dia sí i dia també. De tota manera, aquest Consell de Govern el va elegir la pròpia comunitat universitària. Potser aleshores, la crida a la neutralitat que comentava al començament va ser massa general i, com sempre, va afavorir qui va afavorir, i després acaba passant el que acaba passant. No prendre partit sempre és perillós, fins i tot en el món acadèmic. Ara, el mal ja està fet.