Hi ha molts nervis a Espanya. Bon senyal. Es veu que la llista encapçalada per Romeva per a les eleccions de setembre ha fet saltar totes les alarmes i ara ja veuen el procés cap a la independència una realitat impossible d'aturar si no és pels nostres propis resultats a les urnes, cosa respecte a la qual ben poca cosa poden fer, sobretot si ens fixem en la manca de destresa dels grans partits unionistes i en els pals de cec que van donant, a manca de respostes.
Aquests nervis propicien, dia sí i dia també, reaccions a quina més absurda: desqualificacions, fins i tot personals, centrades sobretot en la figura del president; amenaces i més amenaces; canvis normatius amb més invasions competencials i, darrerament, les sempre inqualificables declaracions del president de Cantàbria, Miguel Angel Revilla, ara sobre l'amenaça de tallar l'aigua de l'Ebre que entra a Catalunya.
Se n'ha de ser molt, de bocamoll, per dir una bajanada com aquesta. Ja posats, li podríem recordar d'on venen els grans afluents del "seu" riu, per exemple, tota una metàfora d'altres realitats, com ara l'econòmica, fins i tot. De tota manera, hi ha una cosa de les seves recents declaracions que és prou interessant, perquè en un exercici de manca de discreció, afirma que el rei està convençut que el procés català no té aturador. Ja anava sent hora que se n'adonessin, fins i tot a les altes esferes.
És curiós, però els nervis espanyols han coincidit amb la calma a Catalunya. Alguna cosa es deu haver fet bé. Mentrestant, i si són certes les filtracions de Revilla, ni que només sigui per un cop, coincideixo amb Felip VI: això és irreductible (el procés, i no la postura del presisent Mas, que penso que també). Ara ja només depèn de nosaltres.
