login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Nervis

Corre per Internet aquest curiós article, que intenta explicar el procés català i que, sobretot i de manera clara, situa el centre de gravetat de plegat allà on realment és: en mans de la gent. A banda de coincidir o no amb tot el que s'exposa en el text, el que em sembla indiscutible, i que no és fàcil trobar ni en els nostres mitjans, és la constatació que la societat empeny i que el polítics, en aquest cas el propi president Mas, van a remolc de la demanda social.

Crec que és interessant no perdre de vista aquesta idea a la vista de les declaracions del conseller Santi Vila, en el sentit que no hi haurà consulta si l'Estat impugna una llei de consultes encara pendent d'aprovar. Jo no sé si el Govern és prou conscient que ha de trobar una sortida digna i respectuosa a la voluntat d'un poble que s'expressa amb contundència any rere any (atenció a l'11 de setembre). El preu de no fer-ho pot ser, directament, la marginalitat política de qui actualment governa la Generalitat.

El president Mas sempre ha dit que el seu compromís és convocar una consulta i que els ciutadans votem. Bé. I un cop convocada, què? Assumirà el fracàs de la convocatòria si el govern del PP la impugna? Abandonarà la primera línia política i convocarà unes eleccions sense ell? Cedirà la majoria parlamentària a ERC, a risc, fins i tot, de patir una caiguda de vots de proporcions ara mateix inimaginables?

D'altra banda, i segons sembla, el proper objectiu de l'espionatge espanyol és Mas. Uns altres que no saben enfocar bé. Mas és una peça del procés, però ni de bon tros el procés -igual com Pujol no era Catalunya-, i intentar destruir Mas pot ser absolutament inútil, sobretot si pensem que potser les circumstàncies, segons com, el poden apartar de la primera línia.

En resum. Que ara mateix, la ciutadania de Catalunya només necessita un lideratge polític en dos moments: el primer, per convocar una consulta (un cop convocada, el resultat dependrà exclusivament de nosaltres) i, el segon, per negociar i proclamar la independència, si el resultat de la consulta és el que esperem. La resta, projecció internacional inclosa, només depèn de nosaltres i de com sapiguem expressar-nos.

Qui voldrà -o sabrà- llegir aquesta realitat de manera correcta? De moment, no tinc resposta. Només la constatació que els nervis s'estan generalitzant entre la classe política, tant d'aquí com d'allà.

Comentaris (1)08-08-2014 07:45:14

miquelpugamiquelpuga blog, 08-08-2014 18:16:38

els cal til-la

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: